Et va veure a tu la primera entre altres vint o trenta gossos, i des del primer moment va saber que series tu.
- Me n’he enamorat mami – va dir rotundament-.
Vas venir a casa que no tenies ni un any. Alegre, moguda.
Recordo pensar ‘Ai mare! Aquesta no s’assembla gens a la Bamba’; tenir un Golden durante 16 anys, fa que pensis que viure amb un gos és fàcil.
Aleshores, va desaparèixer el primer fuet.
- Nens, ja us heu acabat el fuet?
- Quin fuet mami?
- Què estrany… juraria que havia comprat un fuet.
Quin fart de riure la primera vegada que et vaig veure enfilada a la cuina agafant menjar!
El teu amo i tu us anàveu fent inseparables.
A el seu constant costum de llegir hi va incorporar tenir-te a sobre seu, abraçada a ell, mentre viatjava per les aventures de qualsevol llibre.
A les seves nits, et va incorporar com a companya de somnis.
A les seves excursions, vas ser la guia de nous camins.
Ell i tu vàreu formar un paquet indivisible, ple d’amor. Quina sort heu tingut l’un amb l’altre!
Nina, Nineta estimada, com t’agraeixo tant d’amor cap al Vic i cap a tots nosaltres. Fins i tot amb la Sumi i la seva energia inesgotable has estat pacient!
Plorem de tu, però et recordarem a cada instant. Parlarem de tu, mirarem les teves fotos i riurem de tants moments com hem compartit.
Desitjo que allà on vagis, siguis almenys, tan feliç com has estat aquí.
Per nosaltres, tu sempre hi seràs! DEP
